miércoles, 14 de diciembre de 2011

10 setmana

Setmana del 5 al 9 de desembre.

Aquesta setmana a bases didàctiques i disseny curricular vam estar donant l’educació infantil.
L’educació infantil és una etapa no obligatòria on els pares poden o no dur al seus fills a l’escola, tot depèn d’ells. Tot i que es recomana dur-los ja que és l’etapa on s’ha de començar a potenciar i afavorir el desenvolupament de les capacitats i a preparar-los per a les etapes obligatòries.
L’etapa d’educació infantil es divideix en dos cicles:
·         El primer que va des dels 0 als 3 anys.
·         El segon dels 3 als 6 anys (gratuïta i no obligatòria).
La seva finalitat és contribuir al desenvolupament físic, emocional, afectiu, social i intel·lectual de l’infant.
La família i l’escola han de coopera entre ells per poder fer les coses be.

En una classe d’educació infantil pot passar que les coses no surtin tal qual les havies previstes, per això les mestres han de saber actuar davant aquests canvis, flexibilitzant-los i aprofitar-los per introduir noves aportacions per treballar aspectes que semblen més adequats al tema que s’està tractant, es clar, sempre que es pugui. Això no vol dir que no hi hagi que planificar les activitats, ni impedir la formulació de propostes i alternatives que els nens ens aporten, tot el contrari, una planificació orienta i ajuda la pràctica, permet adequar-la als interessos i a les necessitats que van sorgint i dóna tranquil·litat i seguretat a l’ensenyament, i també proporciona seguretat i referents clars als infants, ja que necessiten pautes i paràmetres clars. La mestra és un referent, una interlocutora, una ajuda i una guia en el procés de creixement de l’infant.
Posar-li normes als infants al principi és molt costos, però una vegada les assumeixen la mestra a aconseguit un gran pas, creant un ambient càlid i afectuós a la classe, i els nens guanyen en autonomia.

El foment de l’autoconcepte i l’autoestima també és molt important per al nen. Les situacions que visqui a l’escola i el tracte que tingui de les persones encarregades de la seva cura seran imprescindibles per al concepte que construeixi de si mateix, per això hi ha que ajudar-los a que confiïn en ells mateixos i tinguin una visió positiva.

L’ensenyança també es una activitat molt important, conjunta i compartida, perquè assegura a l’infant que vagi coneixent coses. Les interaccions amb les persones adultes són les que ajuden a que el nen progressi en el seu coneixement. No sempre hi ha que ajudar-lo a fer les coses, hem de saber quan ell tot sol pot fer-la i deixar-lo.

L’aprenentatge significatiu i globalitzat és aquell el qual el nen relaciona els conceptes que ja sap amb els que se li explica i se li presenta, d’aquesta manera pot aprendre i desenvolupar noves capacitats. Cal tenir en compte les experiències dels nens, perquè cada un tendra una situació diferent familiar i si no ho tenim en compte des de el primer moment pot dificultar les tasques.

Necessitem una escola que sigui capaç d’educar als nens, sigui qual sigui la seva situació. Amb això vol dir que cada nen es diferent, uns estan acostumats a anar a l’escola i altres no, hi ha nens de diferents cultures per tant hi ha diferents pensaments i formes d’actuar, uns sabran parlar millor que uns altres, uns aprendran més ràpid i el altres més a poc a poc, etc.

El joc és un eina molt important per al desenvolupament global i harmònic i per al creixement dels nens. També per a que els nens s’aproximin al món de les persones adultes,  provin i assagin comportaments, rols i habilitats. Però hi ha gent que diu que el joc els serveix per allunyar-se d’aquest món restringit i recórrer a la il·lusió i la fantasia per crear un món més gratificant. Els criteris o signes que ens indiquen que un nen esta jugant és el paper del plaer i la diversió, l’absència d’una finalitat imposada, la immediatesa, la lliure iniciativa als participants, el fet que es tracti de situacions de simulació. A través del joc els nens exploren el seu entorn i les persones i els objectes que els rodegen, aprenen a coordinar les seves accions amb les de les altres persones, a planificar i a tenir en compte els mitjans que necessita per aconseguir un objectiu, s’aproxima i utilitza els objectes amb intencions diverses i amb fantasia. Vigotski diu que quan el nen juga està per sobre de la seva edat real.
Hi ha tres tipus de joc:
·         Activitats presentades en forma de joc: són jocs de llenguatge, de motricitat o cognitius. Estan dirigits per la mestra i els infants han de seguir i executar consignes.
·         El joc pel joc: són jocs amb finalitat d’omplir un moment d’espera, de distreure els nens o per deixar passar el temps.
·         Les situacions de joc planificades: són els que s’utilitzen per al desenvolupament i aprenentatge del nen.

Les rutines són activitats que es realitzen cada dia, de manera estable i normalment pautades per part de la persona adulta. Són molt importants per als nens ja que proporcionen seguretat i poden preveure el desenvolupament dels fets. Rutines tan bàsiques com fer-se net les mans, les dents, donar el bon dia, menjar, etc.
Les situacions que hem de tenir en compte al llarg de l’etapa són:
·         Les situacions d’alimentació.
·         Les situacions de neteja.
·         Les situacions de descans.
·         Les situacions d’ordre de les pertinences personals o del grup.
·         Les situacions d’entrada i sortida.

Hi ha tres tipus d’activitats:
·         Les activitats col·lectives: es fan en grup, la mestra és la que tria la situació i actua o fa actuar als nens.
·         Les activitats individuals: són activitats que normalment són de treball amb materials d’elaboració plàstica i de paper i llapis.
·         Les activitats de petit grup, els racons de joc o tallers: els racons de joc són molt importants a educació infantil ja que els nens el tenen com un espai on van quan acaben de fer la feina que es considera primordial i com una organització de l’espai. Hi ha diferents tipus, els racons de biblioteca i de llenguatge, de joc simbòlic, de plàstica i habilitat manual, d’elaboració, invenció i observació, i  de jocs de taula.

En aquesta etapa s’usen les cançons per ha l’aprenentatge de les coses. Les utilitzen per recollir, per donar el bon dia, per aprendre el colors, etc. Per a ells és molt més divertit i més fàcil d’aprendre i de que facin les coses.

En Delors comenta al llibre de La educación encierra un tesoro que l’educació al llarg de la vida es basa en quatre pilars:
·         Saber: suposa aprendre per aprendre aprofitant les possibilitats que ofereix l’educació al llarg de la vida.
·         Saber fer: adquirir una calificació professional i una competència que capaciti a l’individu per a fer front a situacions i a treballar en equip.
·         Saber conviure: desenvolupar la comprensió de l’altre i la percepció de les formes d’interdependència respectant els valors de pluralisme, comprensió mútua i pau.
·         Saber ser: per a que floreixi la pròpia personalitat i s’estigui en condicions d’obrar capacitats d’autonomia, de judici i de responsabilitat personal. No menospreciar en l’educació les possibilitats de cada individu.

En conclusió crec que aquesta etapa es molt polida però a la vegada difícil, ja que et pots proposar a fer coses i no et sortiran com tu volies, però mirant-lo pel costat positiu sempre aprendràs coses noves. És una etapa on no només ets la mestra, sinó també l’amiga, aquella que li estima, que li dóna suport, etc. És una etapa molt important perquè l’aprenentatge primerenc facilita l’aprenentatge i l’afavoreix. Els nens necessiten molta d’atenció i hi ha que centrar-se més en les rutines, els jocs i les cançons.

Vos deixo aquest video on explica la importancia del joc. Dient que el joc també ens ajuda a que els nens es comuniquin entre ells.

lunes, 12 de diciembre de 2011

Novena setmana

Setmana del 28 de novembre al 2 de desembre

Aquesta setmana a bases didàctiques i disseny curricular vam estar donant el currículum.
Segons en Gimeno Sacristán hi ha 5 maneres de definir el currículum:
·         Com estructura organitzada de coneixements: emfatitzant la funció transmissora de l’educació, s’estructura entorn de les assignatures.
·         Com a sistema tecnològic de producció. Declaració d’intencions, objectius d’aprenentatge o resultats buscats.
·         Com a pla d’instruccions. Planificació sistemàtica, requereix definir objectius, continguts, metodologia i avaluació.
·         Com a conjunt d’experiències d’aprenentatge. És el conjunt d’experiències que viu l’alumne a l’escola, neix el currículum ocult, ja que els alumnes viuen experiències d’aprenentatge que no han estat explicades al currículum.
·         Com a solució de problemes. Centrar en l’anàlisi de la pràctica. Ha de proporcionar les bases per a planificar, avaluar i justificar el projecte educatiu.

Segons en Serafí Antúnez hi ha 3 maneres de definir el currículum:
·         Com el conjunt de coneixements que s’han de transmetre a l’alumnat.
·         Com una especificació dels resultats que es pretenen assolir mitjançant el procés educatiu. Com una formulació d’objectius d’aprenentatge expressat en forma de comportaments específics que l’alumne haurà d’assolir.
·         Tot allò que es considera que el alumnes aprenen a l’escola, també aquells coneixements que el alumnes aprenen sense que el professor tingui l’intencionalitat (currículum ocult).

Actualment es defineix el currículum com una especificació de les intencionalitats i del pla o dels plans d’acció per assolir-les. Explicita les actuacions o el pla d’instrucció a partir de les quals es realitzaran les activitats escolars. El currículum serveix al professor com ajuda en la seva tasca. El elements del currículum responen a les qüestions: per a que s’ha d’ensenyar?, que s’ha d’ensenyar?, quan s’ha d’ensenyar?, com s’ha d’ensenyar?, i que s’ha d’avaluar, com i quan?

En Gimeno diu que els currículums són l’expressió del conflicte d’interessos i forces que graviten sobre el sistema educatiu.  Expressen els valors dominants de la societat i els fins que aquesta assigna a la institució escolar.

En Coll defineix el currículum com l’eslavó que es situa entre la declaració de principis generals i la seva traducció operacional, entre la teoria educativa i la pràctica pedagògica, entre la planificació i l’acció, entre el que es prescriu i el que succeeix realment a les aules.

La LOE el defineix com el conjunt d’objectius, competències bàsiques, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació de cadascun dels ensenyaments que regula la llei.

Les característiques del currículum són:
·         Un únic currículum que s’adapta i es mesura a lo que fa falta.
·         Com a instrument de treball.
·         Obert i flexible per a que cada centre el pugui modificar i adaptar-lo a qualsevol context.
·         Lliure per a la seva gestió i desenvolupament.
·         Científic, basat en el constructivisme i amb un enfocament investigador.
·         Sistemàtic, és a dir, la modificació d’un element implica el canvi d’una altra.
·         Docents professionals, més formació i responsabilitat en la seva feina.

Hi ha dos tipus de currículum:
·         L’obert on permet al professorat concretar-lo i innovar-lo.
·         El tancat on el professor no por innovar ni concretar.

 A espanya tenim un model obert, per aquest motiu, es parla dels nivells de concreció. Hi ha tres nivells:
·         El primer nivell és un  document integrat dins el Projecte Educatiu de Centre i s’anomena Concreció Curricular de Centre. Aquesta concreció desenvolupa, concreta, adequa i completa el currículum. Defineix les línies educatives de cada centre i dona coherència i continuïtat a les programacions didàctiques. Això permet al centre una autonomia curricular, poden adaptar el currículum, aplicar-lo mitjançant projectes, escollir materials i recursos didàctics i realitzar distribucions horàries específiques. Els centres han de partir de la seva realitat per prendre decisions i planificar l’adequació dels documents i de la seva pràctica docent per garantir el desenvolupament i l’adquisició de les competències bàsiques per part del seu alumnat. Neix de la necessitat d’adoptar acords compartits que defineixin les línies educatives de cada centre.
·         El segon nivell és la programació didàctica que desenvolupa, completa, adequa i concreta el currículum de cada àrea o matèria al llarg del curs. Comporta la presa de decisions. Permet la coherència pedagògica i la continuïtat en el cas de que es produeixin canvis en l’equip docent. Expressa el pla d’actuació d’un equip docent durant un temps determinat i permet anticipar, sistematitzar i concretar el procés d’ensenyament-aprenentatge dins l’aula, així com fer el seguiment de les actuacions previstes per tal de modificar-les, adaptar-les o millorar-les, si cal.
·         El tercer nivell és la programació de l’aula pretén que les decisions que s’han de prendre en les decisions didàctiques siguin flexibles i explícites amb la finalitat que el mestre guanyi en autonomia i capacitat de decisió. Els elements de la programació són: objectius (capacitats que s’espera que els alumnes desenvolupin al final de l’etapa), continguts (distribuïts en tres àrees), estratègies, metodologies (enfocamet globalitzador), activitats, temps, espai, agrupaments, recursos, atenció a la diversitat i avaluació (inicial, processual i continua, individualitzada, formativa, final i sumativa, criteri al i no normativa). S’incorpora un nou element que són les competències bàsiques.
·         També existeix el nivell cero, és un currículum que es pot adaptar, flexibilitzar, seqüenciar, etc, però mai eliminar o retallar. Y un altre nivell seria el de les adaptacions curriculars per a nens amb necessitats educatives especials.

Hi ha diferents fonts en el currículum:
·         La sociològica: té com a referència les demandes socials i culturals en relació al sistema educatiu. Ha de recollir les finalitats i funcions de l’educació. Pretén un desenvolupament integral de la persona.
·         L’epistemològica: fa referència als coneixements científics que integren les corresponents àrees o matèries curriculars, i són els especialistes els que determinen quins són els continguts essencials i els secundaris. És la font que més predomina.
·         La psicològica: és la que dona una visió sobre el processos d’aprenentatge dels alumnes i quines són les condicions que afavoreixen l’aprenentatge.
·         La pedagògica: recull el coneixement teòric entorn a l’ensenyament.

El  currículum actual es basa en el marc constructivista i recull alguns principis bàsics de les teories de Piaget, Vigotstky i Ausubel.

En conclusió crec que el currículum és una eina molt important perquè ens ajuda a guiar-nos, però hem de saber que tenim que ser molt imaginatius, ja que com es un currículum obert hem de aprofitar i innovar.

Deixo aquesta pàgina on explica com ha de ser el currículum en educació infantil. Explica les dues etapes des dels 0 als 3 anys i des de el 3 als 6 anys. També hi ha un enllaç que duu a una presentació de l’etapa del 3 als 6 anys. Ho he posat perquè és lo que nosaltres estem estudiant.