miércoles, 14 de diciembre de 2011

10 setmana

Setmana del 5 al 9 de desembre.

Aquesta setmana a bases didàctiques i disseny curricular vam estar donant l’educació infantil.
L’educació infantil és una etapa no obligatòria on els pares poden o no dur al seus fills a l’escola, tot depèn d’ells. Tot i que es recomana dur-los ja que és l’etapa on s’ha de començar a potenciar i afavorir el desenvolupament de les capacitats i a preparar-los per a les etapes obligatòries.
L’etapa d’educació infantil es divideix en dos cicles:
·         El primer que va des dels 0 als 3 anys.
·         El segon dels 3 als 6 anys (gratuïta i no obligatòria).
La seva finalitat és contribuir al desenvolupament físic, emocional, afectiu, social i intel·lectual de l’infant.
La família i l’escola han de coopera entre ells per poder fer les coses be.

En una classe d’educació infantil pot passar que les coses no surtin tal qual les havies previstes, per això les mestres han de saber actuar davant aquests canvis, flexibilitzant-los i aprofitar-los per introduir noves aportacions per treballar aspectes que semblen més adequats al tema que s’està tractant, es clar, sempre que es pugui. Això no vol dir que no hi hagi que planificar les activitats, ni impedir la formulació de propostes i alternatives que els nens ens aporten, tot el contrari, una planificació orienta i ajuda la pràctica, permet adequar-la als interessos i a les necessitats que van sorgint i dóna tranquil·litat i seguretat a l’ensenyament, i també proporciona seguretat i referents clars als infants, ja que necessiten pautes i paràmetres clars. La mestra és un referent, una interlocutora, una ajuda i una guia en el procés de creixement de l’infant.
Posar-li normes als infants al principi és molt costos, però una vegada les assumeixen la mestra a aconseguit un gran pas, creant un ambient càlid i afectuós a la classe, i els nens guanyen en autonomia.

El foment de l’autoconcepte i l’autoestima també és molt important per al nen. Les situacions que visqui a l’escola i el tracte que tingui de les persones encarregades de la seva cura seran imprescindibles per al concepte que construeixi de si mateix, per això hi ha que ajudar-los a que confiïn en ells mateixos i tinguin una visió positiva.

L’ensenyança també es una activitat molt important, conjunta i compartida, perquè assegura a l’infant que vagi coneixent coses. Les interaccions amb les persones adultes són les que ajuden a que el nen progressi en el seu coneixement. No sempre hi ha que ajudar-lo a fer les coses, hem de saber quan ell tot sol pot fer-la i deixar-lo.

L’aprenentatge significatiu i globalitzat és aquell el qual el nen relaciona els conceptes que ja sap amb els que se li explica i se li presenta, d’aquesta manera pot aprendre i desenvolupar noves capacitats. Cal tenir en compte les experiències dels nens, perquè cada un tendra una situació diferent familiar i si no ho tenim en compte des de el primer moment pot dificultar les tasques.

Necessitem una escola que sigui capaç d’educar als nens, sigui qual sigui la seva situació. Amb això vol dir que cada nen es diferent, uns estan acostumats a anar a l’escola i altres no, hi ha nens de diferents cultures per tant hi ha diferents pensaments i formes d’actuar, uns sabran parlar millor que uns altres, uns aprendran més ràpid i el altres més a poc a poc, etc.

El joc és un eina molt important per al desenvolupament global i harmònic i per al creixement dels nens. També per a que els nens s’aproximin al món de les persones adultes,  provin i assagin comportaments, rols i habilitats. Però hi ha gent que diu que el joc els serveix per allunyar-se d’aquest món restringit i recórrer a la il·lusió i la fantasia per crear un món més gratificant. Els criteris o signes que ens indiquen que un nen esta jugant és el paper del plaer i la diversió, l’absència d’una finalitat imposada, la immediatesa, la lliure iniciativa als participants, el fet que es tracti de situacions de simulació. A través del joc els nens exploren el seu entorn i les persones i els objectes que els rodegen, aprenen a coordinar les seves accions amb les de les altres persones, a planificar i a tenir en compte els mitjans que necessita per aconseguir un objectiu, s’aproxima i utilitza els objectes amb intencions diverses i amb fantasia. Vigotski diu que quan el nen juga està per sobre de la seva edat real.
Hi ha tres tipus de joc:
·         Activitats presentades en forma de joc: són jocs de llenguatge, de motricitat o cognitius. Estan dirigits per la mestra i els infants han de seguir i executar consignes.
·         El joc pel joc: són jocs amb finalitat d’omplir un moment d’espera, de distreure els nens o per deixar passar el temps.
·         Les situacions de joc planificades: són els que s’utilitzen per al desenvolupament i aprenentatge del nen.

Les rutines són activitats que es realitzen cada dia, de manera estable i normalment pautades per part de la persona adulta. Són molt importants per als nens ja que proporcionen seguretat i poden preveure el desenvolupament dels fets. Rutines tan bàsiques com fer-se net les mans, les dents, donar el bon dia, menjar, etc.
Les situacions que hem de tenir en compte al llarg de l’etapa són:
·         Les situacions d’alimentació.
·         Les situacions de neteja.
·         Les situacions de descans.
·         Les situacions d’ordre de les pertinences personals o del grup.
·         Les situacions d’entrada i sortida.

Hi ha tres tipus d’activitats:
·         Les activitats col·lectives: es fan en grup, la mestra és la que tria la situació i actua o fa actuar als nens.
·         Les activitats individuals: són activitats que normalment són de treball amb materials d’elaboració plàstica i de paper i llapis.
·         Les activitats de petit grup, els racons de joc o tallers: els racons de joc són molt importants a educació infantil ja que els nens el tenen com un espai on van quan acaben de fer la feina que es considera primordial i com una organització de l’espai. Hi ha diferents tipus, els racons de biblioteca i de llenguatge, de joc simbòlic, de plàstica i habilitat manual, d’elaboració, invenció i observació, i  de jocs de taula.

En aquesta etapa s’usen les cançons per ha l’aprenentatge de les coses. Les utilitzen per recollir, per donar el bon dia, per aprendre el colors, etc. Per a ells és molt més divertit i més fàcil d’aprendre i de que facin les coses.

En Delors comenta al llibre de La educación encierra un tesoro que l’educació al llarg de la vida es basa en quatre pilars:
·         Saber: suposa aprendre per aprendre aprofitant les possibilitats que ofereix l’educació al llarg de la vida.
·         Saber fer: adquirir una calificació professional i una competència que capaciti a l’individu per a fer front a situacions i a treballar en equip.
·         Saber conviure: desenvolupar la comprensió de l’altre i la percepció de les formes d’interdependència respectant els valors de pluralisme, comprensió mútua i pau.
·         Saber ser: per a que floreixi la pròpia personalitat i s’estigui en condicions d’obrar capacitats d’autonomia, de judici i de responsabilitat personal. No menospreciar en l’educació les possibilitats de cada individu.

En conclusió crec que aquesta etapa es molt polida però a la vegada difícil, ja que et pots proposar a fer coses i no et sortiran com tu volies, però mirant-lo pel costat positiu sempre aprendràs coses noves. És una etapa on no només ets la mestra, sinó també l’amiga, aquella que li estima, que li dóna suport, etc. És una etapa molt important perquè l’aprenentatge primerenc facilita l’aprenentatge i l’afavoreix. Els nens necessiten molta d’atenció i hi ha que centrar-se més en les rutines, els jocs i les cançons.

Vos deixo aquest video on explica la importancia del joc. Dient que el joc també ens ajuda a que els nens es comuniquin entre ells.

lunes, 12 de diciembre de 2011

Novena setmana

Setmana del 28 de novembre al 2 de desembre

Aquesta setmana a bases didàctiques i disseny curricular vam estar donant el currículum.
Segons en Gimeno Sacristán hi ha 5 maneres de definir el currículum:
·         Com estructura organitzada de coneixements: emfatitzant la funció transmissora de l’educació, s’estructura entorn de les assignatures.
·         Com a sistema tecnològic de producció. Declaració d’intencions, objectius d’aprenentatge o resultats buscats.
·         Com a pla d’instruccions. Planificació sistemàtica, requereix definir objectius, continguts, metodologia i avaluació.
·         Com a conjunt d’experiències d’aprenentatge. És el conjunt d’experiències que viu l’alumne a l’escola, neix el currículum ocult, ja que els alumnes viuen experiències d’aprenentatge que no han estat explicades al currículum.
·         Com a solució de problemes. Centrar en l’anàlisi de la pràctica. Ha de proporcionar les bases per a planificar, avaluar i justificar el projecte educatiu.

Segons en Serafí Antúnez hi ha 3 maneres de definir el currículum:
·         Com el conjunt de coneixements que s’han de transmetre a l’alumnat.
·         Com una especificació dels resultats que es pretenen assolir mitjançant el procés educatiu. Com una formulació d’objectius d’aprenentatge expressat en forma de comportaments específics que l’alumne haurà d’assolir.
·         Tot allò que es considera que el alumnes aprenen a l’escola, també aquells coneixements que el alumnes aprenen sense que el professor tingui l’intencionalitat (currículum ocult).

Actualment es defineix el currículum com una especificació de les intencionalitats i del pla o dels plans d’acció per assolir-les. Explicita les actuacions o el pla d’instrucció a partir de les quals es realitzaran les activitats escolars. El currículum serveix al professor com ajuda en la seva tasca. El elements del currículum responen a les qüestions: per a que s’ha d’ensenyar?, que s’ha d’ensenyar?, quan s’ha d’ensenyar?, com s’ha d’ensenyar?, i que s’ha d’avaluar, com i quan?

En Gimeno diu que els currículums són l’expressió del conflicte d’interessos i forces que graviten sobre el sistema educatiu.  Expressen els valors dominants de la societat i els fins que aquesta assigna a la institució escolar.

En Coll defineix el currículum com l’eslavó que es situa entre la declaració de principis generals i la seva traducció operacional, entre la teoria educativa i la pràctica pedagògica, entre la planificació i l’acció, entre el que es prescriu i el que succeeix realment a les aules.

La LOE el defineix com el conjunt d’objectius, competències bàsiques, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació de cadascun dels ensenyaments que regula la llei.

Les característiques del currículum són:
·         Un únic currículum que s’adapta i es mesura a lo que fa falta.
·         Com a instrument de treball.
·         Obert i flexible per a que cada centre el pugui modificar i adaptar-lo a qualsevol context.
·         Lliure per a la seva gestió i desenvolupament.
·         Científic, basat en el constructivisme i amb un enfocament investigador.
·         Sistemàtic, és a dir, la modificació d’un element implica el canvi d’una altra.
·         Docents professionals, més formació i responsabilitat en la seva feina.

Hi ha dos tipus de currículum:
·         L’obert on permet al professorat concretar-lo i innovar-lo.
·         El tancat on el professor no por innovar ni concretar.

 A espanya tenim un model obert, per aquest motiu, es parla dels nivells de concreció. Hi ha tres nivells:
·         El primer nivell és un  document integrat dins el Projecte Educatiu de Centre i s’anomena Concreció Curricular de Centre. Aquesta concreció desenvolupa, concreta, adequa i completa el currículum. Defineix les línies educatives de cada centre i dona coherència i continuïtat a les programacions didàctiques. Això permet al centre una autonomia curricular, poden adaptar el currículum, aplicar-lo mitjançant projectes, escollir materials i recursos didàctics i realitzar distribucions horàries específiques. Els centres han de partir de la seva realitat per prendre decisions i planificar l’adequació dels documents i de la seva pràctica docent per garantir el desenvolupament i l’adquisició de les competències bàsiques per part del seu alumnat. Neix de la necessitat d’adoptar acords compartits que defineixin les línies educatives de cada centre.
·         El segon nivell és la programació didàctica que desenvolupa, completa, adequa i concreta el currículum de cada àrea o matèria al llarg del curs. Comporta la presa de decisions. Permet la coherència pedagògica i la continuïtat en el cas de que es produeixin canvis en l’equip docent. Expressa el pla d’actuació d’un equip docent durant un temps determinat i permet anticipar, sistematitzar i concretar el procés d’ensenyament-aprenentatge dins l’aula, així com fer el seguiment de les actuacions previstes per tal de modificar-les, adaptar-les o millorar-les, si cal.
·         El tercer nivell és la programació de l’aula pretén que les decisions que s’han de prendre en les decisions didàctiques siguin flexibles i explícites amb la finalitat que el mestre guanyi en autonomia i capacitat de decisió. Els elements de la programació són: objectius (capacitats que s’espera que els alumnes desenvolupin al final de l’etapa), continguts (distribuïts en tres àrees), estratègies, metodologies (enfocamet globalitzador), activitats, temps, espai, agrupaments, recursos, atenció a la diversitat i avaluació (inicial, processual i continua, individualitzada, formativa, final i sumativa, criteri al i no normativa). S’incorpora un nou element que són les competències bàsiques.
·         També existeix el nivell cero, és un currículum que es pot adaptar, flexibilitzar, seqüenciar, etc, però mai eliminar o retallar. Y un altre nivell seria el de les adaptacions curriculars per a nens amb necessitats educatives especials.

Hi ha diferents fonts en el currículum:
·         La sociològica: té com a referència les demandes socials i culturals en relació al sistema educatiu. Ha de recollir les finalitats i funcions de l’educació. Pretén un desenvolupament integral de la persona.
·         L’epistemològica: fa referència als coneixements científics que integren les corresponents àrees o matèries curriculars, i són els especialistes els que determinen quins són els continguts essencials i els secundaris. És la font que més predomina.
·         La psicològica: és la que dona una visió sobre el processos d’aprenentatge dels alumnes i quines són les condicions que afavoreixen l’aprenentatge.
·         La pedagògica: recull el coneixement teòric entorn a l’ensenyament.

El  currículum actual es basa en el marc constructivista i recull alguns principis bàsics de les teories de Piaget, Vigotstky i Ausubel.

En conclusió crec que el currículum és una eina molt important perquè ens ajuda a guiar-nos, però hem de saber que tenim que ser molt imaginatius, ja que com es un currículum obert hem de aprofitar i innovar.

Deixo aquesta pàgina on explica com ha de ser el currículum en educació infantil. Explica les dues etapes des dels 0 als 3 anys i des de el 3 als 6 anys. També hi ha un enllaç que duu a una presentació de l’etapa del 3 als 6 anys. Ho he posat perquè és lo que nosaltres estem estudiant.


lunes, 28 de noviembre de 2011

Vuitena setmana



Setmana del 21 al 25 de novembre

Aquesta setmana a bases didàctiques i disseny curricular vam estar donant com avaluar les competències. Vam veure un vídeo den  José Luis Castillo i un altre de na Neus Sanmartí i vam llegir un capítol d’en Zabala on parlava d’això.

Cap a on s’ha de dirigir l’avaluació?
L’avaluació s’ha de dirigir cap a les activitats que promou el professor, cap a les experiències que realitza l’alumnat i cap a els continguts de l’aprenentatge. L’avaluació és un procés en el que no només s’analitza l’aprenentatge de l’alumne també les activitats d’ensenyança.  

Hi ha que reconèixer que l’ensenyança està mediatitzada. Que ja des de edats primerenques es fan proves per a reconèixer les possibilitats de cada alumne, és a dir, es seleccionen els alumnes, aquells que saben i els que no.

La prova de selectivitat per accedir a la universitat condiciona a totes les demés, lo que s’avalua es converteix en el vertader contingut d’ensenyança. Aquests continguts s’avaluen amb una prova escrita en un temps limitat, deixant molts de continguts importants sense completar, un exemple és les capacitats que té l’alumne en expressió i comunicació oral.
L’avaluació ha passat a ser la finalitat de l’ensenyança. L’objectiu és anar superant els exàmens, és a dir, la superació de les proves escrites per arribar finalment a la prova de selectivitat i aprovant aquesta poder accedir a la universitat. Això dóna com a conseqüència l’aprenentatge dels continguts a curt termini i una volta passat la prova escrita, aprovada, oblidar-se de la majoria dels continguts apresos. Una escala de números del 0 al 10 és la que serveix per indicar qui ha aconseguit superar la prova, si treu un cinc té moltes possibilitats per accedir a la universitat y aquells que estan per davall difícilment podran accedir.  
Per a que els aprenentatges siguin significatius l’alumne a d’atribuir sentit a la tasca de tal forma que la qüestió no sigui aprovar o no aprovar, sinó aconseguí i assimilar un contingut d’aprenentatge per al seu desenvolupament personal.
Ensenyar competències sempre comporta pensar en el futur. L’educació es defineix amb la intenció de formar per a un dema i més quan es proposà formar per a la vida. Una ensenyança basada en la formació per competències, pensant en els problemes que la vida depararà als nostres alumnes i formant-los amb la intenció de que siguin capaços de respondre  a situacions previsibles i de naturalesa molt diversa, això és  el principal desig de l’educació.
El procés avaluador de les competències consistirà en utilitzar els motjans que permetin reconèixer  que els esquemes d’actuació que ha après l’alumne puguin ser-li d’utilitat per superar situacions reals en contextos concrets, encara que no coincidiran amb els problemes que haurà de resoldre en un futur.
Les accions dirigides a obtenir informació sobre les dificultats i capacitats en relació amb unes competències determinades deuran de partir de situacion-problemes.
L’objectiu d’avaluar ha de ser per ajudar a l’alumne a que millori el domini d’una competència determinada, per la qual cosa és necessari  conèixer quines són les seves dificultats amb la finalitat d’establir les estratègies d’aprenentatge més apropiades, disposar del coneixement sobre els diferents esquemes d’actuació i saber seleccionar l’esquema o els esquemes més apropiats.
Per ha seleccionar l’esquema o els esquemes d’actuació més adequats per a resoldre problemes hi ha que disposar del coneixement sobre els diferents esquemes d’actuació existents amb relació als diversos problemes. Una vegada seleccionat l’esquema d’actuació, l’actuació competent comporta la realització de l’esquema des de models flexibles i és aquí on podem avaluar la capacitat de dur a terme la competència en funció de la situació-problema plantejat. Amb això es pretén que l’alumne no només sigui capaç de realitzar accions puntuals o donar resposta a qüestions concretes, sinó que sigui competent per actuar davant realitats que integrin coneixements, habilitats o actituds i que pugui utilitzar-lo en altres contextos.
Si volem conèixer el grau de coneixement que té l’alumne sobre el continguts factuals la qüestió simple és una estratègia molt apropiada.
Les activitats més apropiades per a poder conèixer el grau d’aprenentatge d’uns continguts conceptuals consisteixen en la resolució de problemes o conflictes a partir de l’ús dels conceptes.
Respecte als procediments es deurà de buscar formules relacionades amb el seu ús consistents en activitats obertes que permetin comprovar la funcionalitat que té per als alumnes. Un exemple és l’observació de les opinions i les actituds en les activitats en grup.
Per ha avaluar les competències hi ha que:
·         Fer processos d’avaluació complexos.
·         Crear mitjans per avaluar competències que s’aproximin a la realitat.
·         Tenir dades sobre el grau d’aprenentatge de cada alumne amb relació a la competència en qüestió.
·         El mitja per conèixer el grau d’aprenentatge d’una competència serà una situació-problema que sigui reflexa de les situacions reals en les que es pretén que sigui competent l’alumne.


 En conclusió hem d’intentar canviar aquesta visió que tenim de l’escola on el mestre explica i els nens escolten en silenci, després es fan exercicis de vegades a classe i sinó en casa i finalment els nens repeteixen el que el professor va explicar. Lo primer que hem de canviar ha de ser el currículum de l’escola que en comptes de que representi el passat, allò que ja sabem, que representi allà on tenim que arribar, allò que no coneixem. Els que podem canviar això som nosaltres, els docents d’ara i els que venen, perquè sense aquet canvi serà difícil seguir a la societat, al món en si, ja que anem cap a un món impredictible, cap a un món que no coneixem. Tots aquests imprevistos venen donats de que hem aconseguit innovar a una velocitat enorme i a que hem aconseguit una capacitat de generar sorpresa incontrolable. Amb aquest canviïs tan ràpids dóna la sensació d’haver canviat de segle varies vegades en només una dècada.

Aquí vos deixo 5 esquemes d'avaluació diferents que he trobat.
esquemas de evaluacion
http://es.scribd.com/doc/33519835/esquemas-de-evaluacion

lunes, 21 de noviembre de 2011

Setena setmana

Setmana del  7 al 18 de noviembre


Aquesta setmana a bases didàctiques i disseny curricular vam estar parlant sobre el llibre d’en Antoni Zabala i Laia Arnau, 11 ideas claves, como aprender y enseñar competencias, també vam veure una conferència que va fer en Zabala a la nostra illa.

Una de les qüestions que va plantejar en Zabala va ser, per què parlem de competència?
El terme competència va sorgir de la necessitat de transformar una ensenyança dedicada exclusivament a un aprenentatge memorístic dels coneixements i a la dificultat de dur aquests coneixements a la vida real. El que es vol pretendre amb aquest tipus d’ensenyança per competències és que hagi una formació integral (desenvolupament personal, interpersonal, social i professional) de la persona, és a dir, que desenvolupi totes les capacitats per a poder intervenir  i donar respostes en les diferents situacions de la vida. També es pretén que els aprenentatges siguin funcionals.

La globalització econòmica també és un dels temes que està posant en evidencia la necessitat de que no només un mínim de la població estigui formada sinó que tothom ha de estar preparat per a exercí la seva professió i intervenir en la societat amb criteris i valors.

El que volem es que canviï l’idea del sistema escolar, que té caràcter propedèutic i selectiu, és a dir, que l’ensenyança no s’entengui com un recorregut de superacions d’etapes fins a arribar a la universitat, sinó que tothom tingui l’oportunitat d’aprendre per a la vida. Per a transferir allò que hem aprés a una situació real fa falta dur a terme les estratègies d’aprenentatge necessàries per a fer aquesta acció.

Una de les frases que m’ha agradat es la que diu en Ramon Llull “ Lo importante no es el saber, sino el saber decir”. Amb aquesta frase es refereix que s’ha de saber dir, expressar, transmetre i aplicar, les coses que aprenem en contextos socials i lingüístics apropiats.

Els continguts de l’ensenyança són els coneixements. Els procediments, habilitats, estratègies, actituds i valors es dóna per suposat que no són objectes de l’educació, que s’aprenen fora d’aquest context, sense ajuda d’ella.

Els tres nivells d’exigència que s’han d’introduir a l’escola per a la seva millora són:
·         La transformació a competència dels continguts tradicionals.
·         La necessitat de formació profesionalitzadora.
·         La decisió d’una ensenyança orientada a la formació integral de les persones.

Per  afrontar una situació de forma eficaç es necessari realitzar una sèrie de passos complexos en poc temps:
·         El primer pas es analitzar la situació, identificant els problemes o qüestions que no ens deixen enfrontar-nos a la situació i actuar eficaçment.
·         El segon pas es construir esquemes d’actuació amb els continguts factuals, conceptuals, procedimentals i actitudinals que disposem, després hem de  valorar qual dels esquemes d’actuació apresos és el més adequat.
·         El tercer pas es aplicar l’esquema d’actuació de forma flexible i adequant-lo a les característiques de la situació real. Tenim que saber transferir el context en el que va ser aprés al nou context, perquè el nou no serà exactament igual.
·         El quart pas es la incorporació de les actituds, procediments, fets i conceptes en l’aplicació de l’esquema, però tenint en compte que aquest components han de estar interrelacionats.

La competència i els coneixements no són incompatibles, ja que qualsevol actuació competent implica l’ús de coneixements relacionats amb habilitats i actituds. Com he dit abans l’escola tradicionals memoritza els coneixements, moltes vegades sense entendre’ls i després de la prova escrita s’oblida d’ells. En canvi l’escola “innovadora” vol que els coneixements es comprenguin i que no s’oblidin, i que aquest coneixements siguin útils per als alumnes per a poder resoldre els problemes de la seva vida.

La competència és la capacitat o habilitat de efectuar tasques o fer front a situacions diverses, ja que mai ens trobarem amb les mateixes situacions,  de forma eficaç en un context determinat. I per això és necessari mobilitzar actituds, habilitats i coneixements al mateix temps i de forma interrelacionada.

Per a ser competent en la vida hem de dominar un gran número de procediments (habilitats, tècniques, estratègies, mètodes,...) i disposar de la reflexió i els medis teòrics que el fonamentin.

Les característiques de l’ensenyança de les competències són:
Ø  La significativitat.
La seqüencia d’activitats d’ensenyança ha de complir una sèrie de condicions. Ens podem plantejar si en aquestes seqüencies existeixen activitats:
·         Que ens permetin determinar els coneixements previs que té cada alumne en relació amb els nous continguts d’aprenentatge.
·         Que els continguts que es plantegin siguin significatius i funcionals.
·         Que s’adeqüin al nivell de desenvolupament de cada alumne.
·         Que permetin crear zones de desenvolupament proper i intervenir en elles.
·         Que provoquin un conflicte cognitiu i promoguin l’activitat mental de l’alumne necessària per a establir relacions entre el nous continguts i les competències prèvies. 
·         Que siguin motivadores.
·         Que estimulin l’autoestima i l’autoconcepte, és a dir, que l’alumne pugui sentir que ha aprés, que el seu esforç  ha valgut la pena.
·         Que ajudin a adquirir habilitats relacionades amb l’aprendre per a aprendre, que sigui cada volta més autònom en els seus aprenentatges.


Ø  La complexitat de la situació en la qual es tenen que utilitzar.
S’ha d’aprendre a actuar en la complexitat, és a dir, saber donar resposta a problemes i situacions que mai en la vida real se’ns van a presentar de forma simple.
Una actuació competent comporta ser capaç de reconèixer que instruments conceptuals, que tècniques i que actituds són necessàries per ser eficients en situacions complexes, i saber  aplicar-les correctament en cada ocasió.
Hem de tenir un pensament complex per:
·         La identificació dels problemes o qüestions .
·         La identificació de la informació rellevant.
·         La selecció de l’esquema d’actuació més apropiat.
·         Per aplicar-lo de forma adaptada a les característiques singulars de la situació plantetjada.

Ø  El seu caràcter procedimental.
Qualsevol acció competent implica un “saber hacer”, és un procediment de procediments al constatar que és un procés en el que és necessari dominar unes habilitats prèvies de interpretació/ comprensió de la situació objecte d’estudi en toda la seva complexitat.
Per a cada una de les habilitats serà necessari establir una seqüencia d’activitats d’ensenyança/ competència que compleixin:
·         Activitats que han de partir de situacions significatives i funcionals.
·         Activitats que incloguin els models de desenvolupament del contingut d’aprenentatge.
·         Ajustar les activitats d’ensenyança/ aprenentatge a una seqüencia clara amb un ordre d’activitats que sigui un procés gradual per a que l’acció educativa sigui beneficiosa.
·         Activitats amb ajuda de diferents graus i pràctica guiada.
·         Activitats de treball independent on puguin demostrar la seva competència en el domini del contingut aprés.
Ø  El estar constituïda per una combinació integrada de components que s’aprenen des de la seva funcionalitat i de forma distinta.
Per a aplicar l’esquema d’actuació es necessari haver aprés de forma parcial i integrada els seus components.
Per als continguts factuals hi haurà que utilitzar exercicis de repetició, d’organitzacions significatives i associacions entre els nous coneixements i entre els coneixements previs i els nous. Per als conceptes i principis, s’exigiran les condicions exposades en l’apartat sobre la significativitat. Per les actituds el professorat haurà de convertir-se en un model coherent per als alumnes, de forma que aquest viva les actituds en tots els àmbits. Tot això esta lligat a la reflexió i el compromís  cap el compliment de les normes establertes.


Ovide Decroly fou un pedagog, psicòleg, metge i docent belga. Es va dedicar a la reeducació de nens amb retràs mental  i a la seva casa va crear un centre educatiu anomenat  École d'Enseignement Spécial pour Enfants Irreguliers (1901). L’any 1907 va crear  École de l’Ermitage, amb el lema “Escola per la vida i per a la vida”, on deia que l’escola ha d’educar per a la vida, preparant als nens per ha integrar-se en la societat, comprometent-los en la construcció d’una millor societat.


En conclusió crec que aquest pensament i manera d’educar que ens transmet Zabala en aquest llibre és molt encertat, ja que com ell diu tothom te dret a una educació dirigida cap a la vida, és a dir, que allò que aprenen a l’escola ens serveixi en un futur per al desenvolupament social, professional, personal i interpersonal,  no només tinguin dret a aquests desenvolupaments aquells que accedeixin a la universitat. Aquesta educació per competències també ens ajudaria a millorar la societat i donar passes cap endavant en comptes de cap enrere, perquè és molt important que tothom tingui un mínim de coneixements per a la vida i sàpiguen resoldre problemes per ells mateixos, ràpidament i eficaçment.
Aquí deixo un video que explica la formació per competències.
Aquest video explica un poc que són les TIC's i que és una eina que ens ajuda a educar per competències.

lunes, 7 de noviembre de 2011

Quinta setmana

Setmana del  31 d’octubre al 4 de novembre

Hola a tothom, aquesta setmana a bases didàctiques i disseny curricular hem donat poca teoria, ja que varem agafar un pont i vam tenir menys classes, i també el bloc de Kuentalibros ens va publicar els nostres treballs del llibre Va de mestres i amb tanta il·lusió i agraïments sens varen anar les hores.
Vull començar agraint a Kuentalibros per donar-nus l’oportunitat de participar en el seu projecte i d’haver fet públics el nostres treballs i així donar-nus a conèixer. És una gran satisfacció fer un treball i saber que altres persones l’admiren, que tenim l’oportunitat de que surti de l’aula i de que altres estudiants d’Educació com nosaltres puguin veure’ls.
La veritat es que estic aprenent moltes coses amb aquesta assignatura. Una de les coses que estic aprenent, es a utilitzar TIC’s, en aquest treball em utilitzat el Photopeach, per a fer el vídeo on em posat fotos, musica y frases i el Scribd, per a pujar el document de word que vam escriure amb la nostra conclusió de quina mestra volia ser.
Y seguirem avançant y aprenent més coses. Som com un espiral que va fent-se més gran, nosaltres vam augmentant els nostres coneixements.