Setmana del 17 al 21 d'Octubre
Un dels reptes era que el 100% de la població entre els 6 i els 12 anys s’escolaritzés i que fos obligatori, i ho van aconseguir. Això va fer que hagués un baix número de titulats en estudis de secundaria i superiors, i baixos resultats de les avaluacions internacionals, PISA (Informe del Programa Internacional per a l’ Avaluació d’ Estudiants).
La Societat Espanyola intenta que hi hagi:
• Un augment de la titulació dels joves, és a dir, que surtin més joves dels que hi ha fins ara amb una titulació encara que siga la secundaria.
• La millora dels resultats, que esta be que hi hagi un 100% d’escolarització, però que aquests escolaritzat treguin bons resultats.
• Canvis socials i cultural produïts per la immigració.
La LOE estableix 3 objectius:
• Igualtat per a tots els ciutadans, que tothom tingui dret a una educació.
• Col•laboració de tota la comunitat educativa.
• Complir els objectius plantejats per la Unió Europea dins la Estratègia de Lisboa.
Les novetats que la llei incorpora són:
• Que l’educació siga un aprenentatge al llarg de la vida. Una educació permanent, dins i fora del sistema educatiu, des de l’educació inicial fins a l’edat adulta.
• L’objectiu és que tothom tingui una educació bàsica, per a que en el futur hagi aprés uns valors i uns contingut bàsics.
• Igualtats per a tots, que tothom tingui les mateixes oportunitats.
• Formació del professorat, per a que surti més preparat.
• L’educació com un servei públic.
• Autonomia en els centres docents i mesures de participació.
• Sistema educatiu basat en les avaluacions sobre competències bàsiques de currículum.
També vam donar una breu introducció a les lleis espanyoles d’Educació, des de la Llei Moyamo fins a la LOE.
• MOYAMO (1857)
Va intentar ordenar el sistema educatiu i posar l’escolarització obligatòria, però no ho va aconseguir. L’educació era obligatòria dels 6 als 9 anys.
• LGE (1970)
Sistema educatiu medieval i instrumental, feia falta modernitzar el sistema educatiu i posar-lo a la altura de la societat. L’educació era obligatòria i gratuïta fins als 14 anys per a tothom. Als 10 anys ja es feia el batxillerat, desprès es feia el COU (curs d’orientació universitària) i una vegada acabat això s’accedia a la universitat, però no tothom tenia la possibilitat, era poc flexible. Els FP’s estaban mal vists entre la societat.
• LOGSE (1990)
Les etapes eren les mateixes que a la Llei LGE, però l’educació era obligatòria fins al 16 anys. Augmenta la qualitat del sistema educatiu, això fa que es tingui que fer una reforma educativa. Integra a tothom en l’educació, és a dir, tots tenim dret a una educació també els nens amb algun tipus de necessitat especial.
• LOCE (2002)
Aquesta llei no va funcionar molt be, va durar només 4 anys. No considerava l’educació com un servei públic.
• LOE (2006)
Recull aspectes de la LOGSE i de la LOCE. Educació gratuïta dels 3 als 6 anys. Impulsar l’educació des dels primers mesos de vida. Introducció de la llengua estrangera des de edats primerenques. FP’s flexibles, amb fàcil accés al treball. Afegeix l’aprenentatge per competències bàsiques.
En conclusió, totes aquestes reformes de les lleis estan molt be, perquè gracies a tot això a poc a poc podrem avançar amb l’educació. Ara el que fa falta es posar tot això en marxa, entre tots, per a que realment l’educació sigui com volem.
Un dels autor mencionats en aquest apartat és en Jaume Carbonell, que ens explica 5 models de docents que actuen com resistència als canvis e innovacions que volem plantar en l’educació:
1. El model funcionarial i absentista
El seu treball es fer la llei del mínim esforç , la addicció al llibre de text i la repugna a qualsevol tipus d’innovació. Incapaç de qüestionar el que esta fent o qüestionar-se com professional. Els seus lemes són: Estabilitat per a tota la vida, comoditat, evitar conflictes, corporativisme potent i un mínim risc de imprevisibilitat.
2. El model especialista
Sap més coses d’un camp reduït i menys coses dels sabers bàsics de la cultura i l’educació. Defensa la seva assignatura i tracta de mantenir el seus continguts i de ampliar-los en cada reforma del currículum. Viu només per la seva assignatura. Li costa adquirir visions globals i treballar en equip.
3. El model autista o que no s’assabenta
El professor que viu tancat a la seva campana de vidre, lluny de la realitat, amb les seves lectures idees i preocupacions.
El professor que segueix les modes sense comprendre casi res, reproduint els esquemes de la pedagogia tradicional i transmissora dins i fora de l’aula.
4. El model nostàlgic
El professorat madur que va participar en projectes col·lectius i diferents iniciatives pedagògiques, però que ara ha tirat la tovallola i es refugia en la seva aula. Es sent cansat, decebut, cremat. Pensa que les coses han anat a pitjor i a perdut l’esperança en la professió i en l’educació. Busca tres sortides: accedí a la universitat o a un lloc de l’ensenyança fora de l’aula, abandonar la professió i trobar un altre treball diferent o esperar pacientment la jubilació.
5. El model basat en la queixa permanent
El docent converteix qualsevol espai en un mur de lamentacions, un memorial d’insults sobre la seva situació professional particular o sobre l’escola i el sistema educatiu en general. Les seves crítiques es dirigeixen a l’Administració, però ell té part de culpa perquè també forma part d’ella.
Crec que és molt trist que un professor pugui arribar a ser o sentir-se com un d’aquest models i penso que avui en dia això no passarà tant sovint, perquè els professor surten més preparats i amb les coses més clares. Un exemple del model 4 és que els professor d’avui en dia surten amb la idea d’innovació i saben que això ho tenen que transmetre a poc a poc i ajudant-se entre tots, per aquest motiu no hi haurà un professor nostàlgic, perquè si un es desanima els altres l’animarem.
Crec que és molt trist que un professor pugui arribar a ser o sentir-se com un d’aquest models i penso que avui en dia això no passarà tant sovint, perquè els professor surten més preparats i amb les coses més clares. Un exemple del model 4 és que els professor d’avui en dia surten amb la idea d’innovació i saben que això ho tenen que transmetre a poc a poc i ajudant-se entre tots, per aquest motiu no hi haurà un professor nostàlgic, perquè si un es desanima els altres l’animarem.
He posat aquest vídeo, perquè aquest col·legi és un dels primers col·legis del segle XXI. M’ha agradat perquè explica les diferents intel·ligències múltiples, explica breument el que li volem ensenyar als alumnes i diu que no solament el col·legi ofereix l’ensenyança sinó que també ofereix valors. Crec que té molta de raó i això és el que volem i hem de aconseguir entre tots.
Vos adjunt un enllaç en el que explica les diferents intel·ligències múltiples que hi ha i m’ha paregut que estan molt be explicades, esperc que vos agradi i us serveixi d'ajuda.
No hay comentarios:
Publicar un comentario